Som Diacrítiques, un equip interdisciplinari que neix de la Fundació Antisida de Lleida. Conegut anteriorment com l’àrea de promoció de la salut, hem construït una personalitat pròpia.
Hem transitat per la mirada preventiva de l’educació sexual —fruit del context històric, cultural i social dels inicis de la Fundació— fins arribar a l’aixopluc actual de l’educació sexual integral, feminista, interseccional i… incòmoda.
No hi ha separació amb la Fundació Antisida de Lleida, sinó una especialització que situa les sexualitats al centre. D’aquí neix Diacrítiques, perquè, com els accents diacrítics, creiem que un petit gest – una pregunta, escoltar, compartir – pot canviar-ho tot.
Ens agrada ser tallafocs més que apagafocs, i estem convençudes que el com és tan o més important que el què.
“I si…”
És la cap d’àrea sí… però abans de tot, és la nostra font inesgotable d’idees, il·lusió i ganes de fer. Si els tallers tenen ànima, és perquè ella hi ha posat la seva.
És entusiasme i connexió, fent del camí una festa de vincles i complicitats.
“Amb ella, tot troba forma… mentre remou i acompanya”.
Té el riure fàcil, la mirada atenta i un radar per entendre el grup. A les seves accions hi posa colors, teatre i sentit i no només perquè li encanti actuar: és perquè sap que educar és també emocionar.
“Aquí falta una coma… i una mirada crítica”
És la nostra brúixola feminista i referent en violències sexuals i punts liles, sempre amb mirada crítica i reflexiva.
Atenta als detalls, ens ajuda a pensar millor, a escriure millor i, sobretot, a mirar millor.
“Què cal fer? Jo vaig!”
L’energia feta persona. Arriba des de terres valencianes amb ganes de fer, escoltar i aprendre. Aporta activisme, compromís i bon rotllo. És referent en diversitats i LGBTIQ+.
La seva manera d’estar, propera i empàtica, ens connecta amb l’essencial: escoltar, acompanyar i ser-hi de veritat.
“Perfecte…”
És la més jove de l’equip, però ja juga a primera línia: polivalent, implicada i amb una capacitat sorprenent per adaptar-se a tot el que vingui. És la nostra veu al Pirineu.
Amb ella tot flueix. És l’equilibri entre calma i energía, entre observar i fer.
“Vagis on vagis, renta't les dents”
Ve de l’escoltisme, i te una facilitat natural per generar vincles i fer que la gent s’hi senti còmoda (i s’hi quedi).
Sempre en màniga curta, amb arrecades que no passen desapercebudes i un somriure a punt, és capaç d’encadenar hores escoltant sense perdre el ritme.